La fulla morta

La fulla morta

(o les influències dels èssers que ens envolten

La fulla morta

Un bon dia caurà a terra

empentada per un cop impertinent d’aire que bufa.

Un Mestral sec, violent i temut l’arrossegarà lluny de casa,

més enllà de l’estimada branca on va néixer.

Sobre l’herba, molla, bruta i podrida,

es descompondrà, a poc a poc, de mica en mica.

Amb el temps, en tornar-se pols

crearà vida, llavor, arbre i fulla.

Que …

… Un bon dia caurà a terra

empentada per un cop impertinent d’aire que bufa.

————

Una bona amiga ens va enviar, entre altres coses, un recull de fulles seques per fer un herbari.

Entre tot aquell matoll en vaig veure una que destacava sobre les altres per la seva constitució.

Feble, desgastada i fràgil la fulla morta donava per un tema.

Així doncs la vaig utilitzar per fer una còpia fotogràfica amb el procés de la cianotípa i després la vaig incloure a l’exposició Aigua, Sol i Ferro.

D’entre els convidats una persona molt apreciada es va plantar davant de l’obra i em va descriure amb tot detall les sensacions que li provocava la visió d’aquella fulla retratada. Una preciosa descripció per cert que va quedar reflectida en el poema que heu llegit adalt.

De vegades la vida en el seu llarg tarannà et creua camins a estones paral·lels, a estones tangents i quasi sempre divergents, però, quan es comparteixen sensacions o quan la casualitat (que diuen no existeix) t’apropa fins a la porta de casa persones amb les quals tens tanta afinitat, encara que sigui per un instant, resulta impossible no fer-los passar a la cuina. I allà, entre plat i plat i got de vi la vida s’obre de bat a bat, el pensament brolla amb cabdal vertiginós i et deixes anar, llibreta en mà i el cor receptiu…

… Perquè la inspiració no espera massa estona, arriba amb un sospir…

… I se’n va amb la propera exhalació.

En principi l’edició de la fulla morta era una llibreta escrita a mà amb paper vegetal i copiada per contacte sobre paper aquarel·la Guarro Canson Basik 380 grams amb la tècnica de la cianotípia.
Més tard va agafar cos, senzillesa i forma.

Primera opció

Opció definitiva

La fulla morta és una edició limitada d’un fotograma de la fulla original sobre paper aquarel·la Fabriano 50% cotó emulsionat amb sals de ferro. El suport secundari resta imprès amb el poema sobre en un paper verjurat on s’adhereix l’obra amb una fina beta de cautxú. S’impressionen 50 unitats de les quals quatre queden inservibles per defectes en la insolació o rentat de l’obra. Cap d’elles són idèntiques entre si, és el que té ser original. Signades i numerades de l’u al cinquanta afegint al lot les poques que resten inservibles.