Sortir a la muntanya a fer un vol és una litúrgia.

Preparar-se unes sabates fortes, roba còmoda, un trípode ferm i les òptiques adients pel que vas a fer… perquè si no ho tens clar, ho notaràs a l’esquena.
Jo porto a la bossa una caixa d’Olympus. El model PEN-F (digital), regal de la meva xicota, perquè ella em va robar (literalment) una Canon G11 per la seva feina.
La càmera porta dues lents, una de 25 mm. Zuiko f2.8 que jo la trobo justeta i un zoom Zuiko de 14-42 mm. F3.5/5.6, que la veritat, no l’utilitzo gaire.
A la motxilla porto un súper xurro de Canon 80-300 mm. f4.5 dels anys setanta que té un vidre escandalós i que és regal d’un company de feina a canvi d’un quilo de BOMBA, dos litres d’oli i una capsa de pastissets.
Porto també un objectiu Canon 50 mm. f1.4, una darrera aportació benèfica a la causa fotogràfica, aquest però, anava enganxat a un cos Canon A-1, espectacular, que dorm donant cops de cap a la capsa perquè vol sortir a fer clicks i no el trec a passejar. Seguim que m’enfillo a la parra.
Un Canon Macro de 50 mm f3.5, un Voigtländer Heliar de 15 mm. F4.5, i per tancar el cercle un Tamron de 135 mm. F2.5, aportació desinteressada d’una antiga companya de feina que tenia ensorrat en un calaix.

M’agrada aquesta càmera, és petita, molt manual i versàtil. He adaptat les òptiques Canon FD i la veritat, malgrat algun cas en concret que em fa una perla o una vinyeta quan diafragmo molt, estic satisfet amb els resultats.
Sortir a la muntanya a fer un vol amb tota la pesca… és una litúrgia.
Tant de bo les cames ho suportin!!!